nucleosoma B

El control de DNA introduït (1 %) i el precipitat foren amplificats mitjançant PCR amb la utilització d'oligos específics per al nucleosoma B del promotor de l'MMTV (Vicent et al., 2004).

Al mateix temps, hi ha una pèrdua selectiva d'histones H2A i H2B des del nucleosoma B del promotor, però no des dels nucleosomes adjacents C o D (vegeu la figura 7) (Vicent et al., 2004).

Quan un xip linear de quatre nucleosomes de l'MMTV s'incuba amb ySwi/Snf i ATP només el nucleosoma B perd H2A i H2B.

El control de DNA incorporat i el DNA precipitat foren amplificats amb encebadors específics del nucleosoma B de l'MMTV (fila de dalt), del C (fila del mig) o del D (fila de sota).

H2A i H2B només foren desplaçades del nucleosoma B però no dels adjacents C i D (Vicent et al., 2004).

Els experiments de ChIP mostraren que H2A i H2B es perden del nucleosoma B remodelat, però no del C (plafó de sota) (Vicent et al., 2004).

Els experiments de retardament amb gel amb PRB i un fragment de DNA corresponen al nucleosoma B del promotor de l'MMTV com a DNA nu (plafó esquerre), com a un octàmer d'histones nucleosòmiques (plafó central) o com a tetràmer d'histones H3 i H4 (plafó dret) (Spangenbeg et al., 1998).